Vells records.

Bon dia o bona nit tingueu. Si tot just hem acabat de descansar que tornem als entrenaments. Queda molt enrere quan vaig decidir anar a nedar al CN Lleida cap al 2005, ja que havia de reforçar la meva espatlla dreta que, de tant en tant, em feia la gitza, i de vegades sortia de lloc. Això va funcionar i vaig derivar a un altre gimnàs amb piscina, l'Ekke, on vaig conèixer un grup molt maco i un bon entrenador de natació. Això em va motivar molt i era dels que destacaven. Fins i tot els caps de setmana anàvem a travesses nedant al mar i als llacs, on podiem nedar entre 1.500 i uns 3.000 metres.

He nedat la travessa de l'estany de Banyoles, de l'estany de Sant Llorenç (Balaguer), la de Sitges, la de Salou, la de Vilanova i la Geltrú, la mítica de Badalona i també la mítica de les illes Medes. Segur que me'n deixo alguna, ja que allò queda anys enrere. Hi ha un munt de travesses al llarg de la temporada d'estiu a les costes catalanes. Ho podeu trobar a www.natacio.cat

Més endavant anava trobant-me un antic amic de l'escola, el César, que sempre em deia: "A veure quan surts a córrer amb mi." A córrer jo? Mai havia anat a córrer més de 15 minuts. Així que quan m'hi vaig posar em vaig proposar córrer aquells 15 minuts. Van ser molt durs i molt dies després encara tenia "agulletes". Vaig anar escoltant els consells del meu amic i els 15 minuts es van convertir en trenta i després en 40 i en 50. Ara ja estava preparat per anar amb el grup de running del gimnàs, on un magnífic monitor em va fer trobar-li gust a això de córrer. També vaig fer bon amics i vaig anar a curses populars arreu de la província. Primer van ser 10 quilòmetres, després mitges maratons fins a arribar a la Marató de Barcelona, on vaig passar un esplèndid cap de setmana amb la família i amics. El diumenge al matí vaig a acabar la Marató de Barcelona en 3 hores i 47 minuts amb el meu amic César, el culpable que ara corri jo també. Gràcies, maratonià.

El culpable de tot i jo.

Una mica més endavant vag començar a interessar-me per les curses de triatló, ja que al gimnàs hi havia tot un seguit de gent que em va animar a fer-ne. Això de la bici també va ser molt dur i encara ho és ara. Però amb constància i convicció i una mica d'atreviment vaig fer la meva primera triatló esprint a Casp. Després van vindre unes quantes curses esprint, com Tarragona,Vilanova i la Geltrú, Barcelona... Finalment, vaig passar a fer triatlons olímpiques com Gavà, Tarragona... i fins ara, quan sumo tres anys fent mitja distància Monegres, Balaguer, Lleida,Terres de l'Ebre, Logronyo. Aquest últim any ha estat molt productiu pel que fa a curses i millora de l'estat físic i tot gràcies a la meva entrenadora, Eva Ledesma, i el seu grup d'entrenament tri-440.
Espero que siguin unes quantes més i us animo a tots a seguir els meus passos. Si ho faig jo, també ho podeu fer vosaltres, i recordeu que primer heu d'assolir una mica de base física.