El meu amic Àngel.

Segur que tots teniu un amic com l'Àngel. El seu currículum esportiu és exponencial (a la màxima potència). Primer va fer les seves curses de 10 quilòmetres, però ja amb el cos acostumat a córrer va passar ràpidament a les mitges maratons i maratons. Sí, amb un any ja estava fent maratons i no sols una sinó diverses. I a poc a poc les marques van ser cada vegada més bones. Fins al punt que el vam començar a veure enfilat al graó dels primers amb alguna copa a les mans.
Un dia va començar a fer triatlons i fins ara no ha parat. Sí, també ha fet ironmans i no sols una sinó unes quantes, en què ha fet uns sectors de córrer espectaculars. Cal recordar que l'home, després de nedar quasi 4 quilòmetres i fer 180 quilòmetres amb bici, té les forces per fer una molt bona marató.
Diuen que l'han vist amb algun trofeu de curses de córrer trail. Sí, d'aquestes també en fa.
Imagineu-vos quina agenda que té. No para de fer curses. Hi ha caps de setmana que en té dues.
Quin crac!
No sé a quina conclusió podeu arribar, però la meva és molt clara: l'Àngel té la genètica idònia per practicar l'esport (fixeu-vos que mai es lesiona), també la voluntat i la passió amb què s'entrena hi ajuden molt, però podríem dir que té una genètica 10.
Això em fa pensar que la meva és tot el contrari, ja que les lesions sempre són al girar la cantonada.
Avui m'he assabentat que ha anat a veure com a espectador una cursa a córrer que hi havia a la nostra ciutat. El que deu haver patit sense esdevindre un atleta a la cursa, en el dia d'avui. Què li deu haver passat? És que s'ha tornat normal?
En definitiva, el que us vull dir és que cadascú ha de saber on és el seu lloc. L'Àngel sap que té possibilitats de guanyar alguna cursa i ho intenta i jo sé que tinc possibilitats d'acabar les curses i lluito per això. Cadascú té la seva finalitat i per això mai ens hem comparat i som bons companys d'entrenament.
Crec que sempre hem de saber quin és el nostre lloc.
Amic Àngel i lectors, ara us explicaré una història que potser us ajudarà a ser encara més forts.
Coneixeu el rècord de l'hora? Us refrescaré la memòria. Consisteix a fer el màxim de distància recorreguda en una hora amb bicicleta. Grans figures del ciclisme han aconseguit aquest trofeu, com Fausto Copi, Cris Boardman, Francesco Mosser...
Per intentar la imparcialitat d'alguns recorregts sempre s'ha fet en pistes peraltades. Henri Desgrande, fundador del Tour de França, va ser el primer a establir el primer rècord de 35,325 quilòmetres per hora l'11 de maig del 1893. Des de llavors, el registre de l'hora ha estat venerat com l'indicador més important de la capacitat atlètica sobre una bicicleta. Una pàgina especial de la història es troba en aquest esdeveniment, concretament els anys 1913-1914, on el rècord va ser trencat en cinc ocasions per dos atletes amb la màxima rivalitat.
L'any 1907, a París, Marcel Berthet va ser venerat pels diaris de l'època per haver trencat el rècord de l'hora amb 41,520 quilòmetres.
"Ha estat molt dur", comentava Berthet davant dels periodistes i afirmava: "Si algú aconsegueix trencar aquest rècord, jo no tornaré per recuperar-lo."
Cinc anys de glòria per a Berthet fins que va aparèixer un jove suís de 22 anys. Era Oscar Egg, que va establir el rècord en 42,122 quilòmetres i el va millorar en 600 metres.
L'orgull de monsieur Berthet estava ferit.
El 7 d'agost del 1913, Berthet va recuperar el rècord mentre Egg, impertèrrit, s'ho mirava des de la grada.
Però el 21 d'aquell mateix mes, Egg, per a sorpresa de tothom, es va emportar el rècord cap a casa, 43,525 quilòmetres per a la glòria.
Berthet, que era un mecenes, va recórrer mig món amb mercaders italians per trobar materials lleugers per a la seva bicicleta. Tot s'hi valia per destrossar la marca del suís. I així va ser, el 21 de setembre del 1914 el món va admirar el nou rècord. Berthet no va defraudar amb 43,775 quilòmetres.
Després, Oscar Egg va posar el rècord en 44,247 quilòmetres. Un esglaó més, però Berthet no va poder trencar més el rècord, ja que la primera guerra mundial ho va paralitzar tot a Europa, fins i tot el món del ciclisme.
Setze anys més tard, Van Hout ho va intentar però la medició de la pista era diferent i el rècord mai es va fer oficial fins que el 24 de agost del 1933 Maurice Richard va trencar el rècord desitjat per Berthet i Egg.
Per això us dic que tindre el teu Marcel Berthet a la vida pot ser positiu i pot afectar positivament el teu rendiment.
Amic Àngel busca el teu Berthet, Egg o qui sigui i a totes amb la Ironman Barcelona 2014.
Ets un crac!