Què faig aquí?! Quantes vegades hem pensat això als primers metres en el tram de natació, i encara més quan rebem algun cop inesperat a la sortida. Quins nervis! Però després pensem que som triatletes i continuem endavant. Estem motivats. La motivació és un factor molt important per a la preparació mental positiva que necessitem per entrenar-nos amb garanties i anar millorant a poc a poc per assolir els nostres objectius.
Corrent tothom em passa, que dolent que sóc amb la bici, per què m'entreno per nedar si només perdré tres minuts? Tots aquests pensaments evidentment són negatius per als nostres interessos i els hem d'esborrar dels nostres pensaments. Si anem entrenant-nos, sempre anem millorant i hem de ser realistes d'anar concebent aquesta millora i confiar en nosaltres mateixos.
Aquest treball és de formigueta. I mes a mes, i fins i tot any rere any anem millorant, ja que són moltes coses les que hem de millorar. Ningú és perfecte, fins i tot els que guanyen curses tenen les seves mancançes. Un exemple ben clar és el de la natació, on no serveixen de res els típics entrenaments de fer metres i metres a la piscina si no tenim en compte la tècnica per a la millora de la nostra natació amb bones sessions d'entrenaments de qualitat. No em digueu que no us heu trobat un paio a la piscina fent metres i metres sense parar. Quin mareig pobre tio donant voltes a un cub ple d'aigua amb clor.
No sempre estem al 100% però sí que podem donar el 100% quan estem al 80%. Crec que aquesta és l'actitud i si tenim un bon dia en cursa segur que donarem el 100% perquè ja ho hem entrenat. No haurà guanyat només el campió de la cursa, també haurem guanyat nosaltres al donar-ho tot a la cursa i estarem satisfets.
Que se n'ha fet d'aquell que es queixa al nedar i s'esfondra al tram de bici i no ataca els ports, i al córrer creu que tothom el passa. Doncs segurament assolirà els seus objectius però no quedara del tot satisfet. Entre nosaltres, jo era un d'ells i ara estic intentant canviar la meva mentalitat envers els entrenaments i donar-ho tot amb una ment sempre positiva. I amb molta paciència, les millores aniran sortint a poc a poc. Crec que pensar que com més t'entrenes més avances no és gaire encertat. En canvi, entrenar-se intel·ligentment sí que ho és. El bon triatleta i sempre guanyador és aquell que ho dóna tot i penseu que de vegades el guanyador de la cursa no ho dóna tot.
Tot això fa que ens anem coneixen interiorment a poc a poc i que també anem creixent envers totes les altres facetes de la vida.
Per això m'apassiona tant aquest esport.
Triatló és vida.
