Les nostres sofertes parelles.

"Sort que arribo a casa i no faig tard, qualsevol dia me fotran fora."
Quants triatletes populars han pronunciat aquesta frase als seus pensaments. Sí, no mentiu, molts.
A part dels nostres entrenaments hi ha dues coses més importants en aquesta curta vida a la terra: la feina i la nostra família. (Evidentment, també volem un món millor per a tots, especialment per als desfavorits.)
Ens hem d'aixecar a les sis del matí per poder fer una mica d'esport i treure hores al dia per fer el que ens agrada. Després tenim un llarg dia de feina i quan sembla que anem a descansar hem d'atendre la nostra estimadíssima família, que ningú dubti de la nostra estimació. A un fill, una filla, un pare i una mare sempre se'ls estima i a la nostra parella, que és el nostre còmplice (gairebé sempre), també.
A vegades se'ns diu que som una mica egoistes perquè fem el que ens agrada a nosaltres i no a d'altres, però ho fem a deshores per respectar precisament aquest espai de temps que tindrem després per compartir amb els nostres.
Quants dinem amb deu minuts abans de treballar perquè hem aprofitat el migdia per sortir a córrer, nedar o anar amb bici. Més val que no punxem cap roda de la bici perquè no dinem i amb el pitjor dels casos arribem tard a treballar.
I aquells que hem tingut nadons i hem anat a córrer a les onze de la nit perquè ja s'ha adormit.
El cap de setmana encara es més complicat sempre n'hi ha que hem d'estar a fora o hem de portar la criatura a jugar a futbol o a dansa o a patinar.
Solució... MATINAR!!!
Ja matinem prou que se'ns passa pel cap quedar a les set per anar amb bici amb els companys. En el millor dels casos són dos hores o tres o quatre, més el guardar la bici, fer la trancició a córrer i dutxar-nos i "tatxan!!!" ja estem canviadets per anar a fer aquella volta amb els nostres, després anar a veure aquell familiar, fer el dinar o, en el millor dels casos, anar a casa dels sogres.
Seiem a taula i de cop arriba, sí ja és aquí, se'ns fica per tot el cos i s'apodera de la nostra ment i fins i tot als nostres pensaments, és el CANSAMENT. Doncs si l'haurem de portar tota la resta del dia i si tenim principis, no se'ns ha de notar. La nostra parella ha de pensar que això no afecta el nostre rendiment dins del cercle familiar, fem el cor fort i tirem endavant. Potser més tard podrem anar a fer una becaina a mitja tarda i si no, haurem d'esperar a la nit i... buf! demà és dilluns, val més que anem a dormir ben aviat perquè si no encara estarem cansats demà.
Sí, les nostres sofertes parelles han d'aguantar aquesta baixada d'energia que altres gasten llegint un bon llibre, mirant la tele....
I el "súmmum" és quan hem d'anar a competir, a vegades necessitem gran part de dia i tant com si ens vénen a veure com si no, estem monopolitzant el temps de les nostres parelles en benefici nostre. Normalment això acaba amb un intercanvi d'interessos i la nostra parella més endavant aconseguirà quelcom desitjat.
Per això us dic que intenteu mantindre l'equilibri amb els vostres i no els preneu ni un minut d'atenció cap a ells i si de cas, senyors i senyores, passeu gana o passeu son per entrenar-vos, però regaleu el vostre temps als vostres i si no teniu temps algun dia, no us entreneu, que no passa res.
Les nostres sofertes parelles s'ho mereixen.