Cap de setmana a Logronyo i triatletes per sucar-hi pa.

Cap de setmana estrany des del punt de vista del triatleta per sucar-hi pa, que és aquell que si s'entrena de debò, segueix una alimentació específica i, a més a més, guanya o queda entre els deu primers. Fins i tot ha estat estrany per a mi. La triatló de Logronyo no ha estat una de les millors

Les bicis dormint amb nosaltres.

Aquesta vegada el dorsal esta ven ficat.

Recollida de dorsals.

 triatlons que he fet. Si ho penso bé, la pitjor. Per la mala organització i perquè era molt perillosa.
Jo he fet honor al triatleta de pa sucat amb oli i he quedat el sisè per la cua, però al contrari del que podeu pensar, estimats lectors, ha estat un bon resultat per a mi ja que aquest era l'objectiu: acabar, A més a més, s'ha retirat molta gent a la cursa. La gent s'ha retirat segons els seus interessos, uns perquè no arribaven a assolir la marca que volien, uns altres per accident amb la bici (desitjo una recuperació ràpida al company del Triatló Lleida Pablo S.), uns altres han punxat i altres han sofert lipotímies per la forta calor, uns 33 Cº. Deixo una crònica d'una publicació digital de la Rioja que esmenta el que us dic, La Rioja.com.
També vull fer esment i donar ànims als meus companys d'entrenament que no van poder acabar la cursa, que són triatletes per sucar-hi pa: el P.P., T.P. i A.M.. Ànims, companys!! I felicitar el David M. (per la seva cinquena posició), el Juan V. per haver asssolit el seu objectiu i l'Eva R. (per la seva segona posició a la caregoria de fèmines), amb aquests sucaries tota una barra de pa. "Bravo!!"

Fet aquest petit resum de la triatló, vaig a fer la meva reflexió personal sobre el cap de setmana.