Les nostres sofertes parelles.

"Sort que arribo a casa i no faig tard, qualsevol dia me fotran fora."
Quants triatletes populars han pronunciat aquesta frase als seus pensaments. Sí, no mentiu, molts.
A part dels nostres entrenaments hi ha dues coses més importants en aquesta curta vida a la terra: la feina i la nostra família. (Evidentment, també volem un món millor per a tots, especialment per als desfavorits.)
Ens hem d'aixecar a les sis del matí per poder fer una mica d'esport i treure hores al dia per fer el que ens agrada. Després tenim un llarg dia de feina i quan sembla que anem a descansar hem d'atendre la nostra estimadíssima família, que ningú dubti de la nostra estimació. A un fill, una filla, un pare i una mare sempre se'ls estima i a la nostra parella, que és el nostre còmplice (gairebé sempre), també.
A vegades se'ns diu que som una mica egoistes perquè fem el que ens agrada a nosaltres i no a d'altres, però ho fem a deshores per respectar precisament aquest espai de temps que tindrem després per compartir amb els nostres.
Quants dinem amb deu minuts abans de treballar perquè hem aprofitat el migdia per sortir a córrer, nedar o anar amb bici. Més val que no punxem cap roda de la bici perquè no dinem i amb el pitjor dels casos arribem tard a treballar.
I aquells que hem tingut nadons i hem anat a córrer a les onze de la nit perquè ja s'ha adormit.
El cap de setmana encara es més complicat sempre n'hi ha que hem d'estar a fora o hem de portar la criatura a jugar a futbol o a dansa o a patinar.
Solució... MATINAR!!!
Ja matinem prou que se'ns passa pel cap quedar a les set per anar amb bici amb els companys. En el millor dels casos són dos hores o tres o quatre, més el guardar la bici, fer la trancició a córrer i dutxar-nos i "tatxan!!!" ja estem canviadets per anar a fer aquella volta amb els nostres, després anar a veure aquell familiar, fer el dinar o, en el millor dels casos, anar a casa dels sogres.
Seiem a taula i de cop arriba, sí ja és aquí, se'ns fica per tot el cos i s'apodera de la nostra ment i fins i tot als nostres pensaments, és el CANSAMENT. Doncs si l'haurem de portar tota la resta del dia i si tenim principis, no se'ns ha de notar. La nostra parella ha de pensar que això no afecta el nostre rendiment dins del cercle familiar, fem el cor fort i tirem endavant. Potser més tard podrem anar a fer una becaina a mitja tarda i si no, haurem d'esperar a la nit i... buf! demà és dilluns, val més que anem a dormir ben aviat perquè si no encara estarem cansats demà.
Sí, les nostres sofertes parelles han d'aguantar aquesta baixada d'energia que altres gasten llegint un bon llibre, mirant la tele....
I el "súmmum" és quan hem d'anar a competir, a vegades necessitem gran part de dia i tant com si ens vénen a veure com si no, estem monopolitzant el temps de les nostres parelles en benefici nostre. Normalment això acaba amb un intercanvi d'interessos i la nostra parella més endavant aconseguirà quelcom desitjat.
Per això us dic que intenteu mantindre l'equilibri amb els vostres i no els preneu ni un minut d'atenció cap a ells i si de cas, senyors i senyores, passeu gana o passeu son per entrenar-vos, però regaleu el vostre temps als vostres i si no teniu temps algun dia, no us entreneu, que no passa res.
Les nostres sofertes parelles s'ho mereixen.

Triatleta de pa sucat amb oli: Vells records.

Triatleta de pa sucat amb oli: Vells records.: Bon dia o bona nit tingueu. Si tot just hem acabat de descansar que tornem als entrenaments. Queda molt enrere quan vaig decidir anar a...

Vells records.

Bon dia o bona nit tingueu. Si tot just hem acabat de descansar que tornem als entrenaments. Queda molt enrere quan vaig decidir anar a nedar al CN Lleida cap al 2005, ja que havia de reforçar la meva espatlla dreta que, de tant en tant, em feia la gitza, i de vegades sortia de lloc. Això va funcionar i vaig derivar a un altre gimnàs amb piscina, l'Ekke, on vaig conèixer un grup molt maco i un bon entrenador de natació. Això em va motivar molt i era dels que destacaven. Fins i tot els caps de setmana anàvem a travesses nedant al mar i als llacs, on podiem nedar entre 1.500 i uns 3.000 metres.

He nedat la travessa de l'estany de Banyoles, de l'estany de Sant Llorenç (Balaguer), la de Sitges, la de Salou, la de Vilanova i la Geltrú, la mítica de Badalona i també la mítica de les illes Medes. Segur que me'n deixo alguna, ja que allò queda anys enrere. Hi ha un munt de travesses al llarg de la temporada d'estiu a les costes catalanes. Ho podeu trobar a www.natacio.cat

Més endavant anava trobant-me un antic amic de l'escola, el César, que sempre em deia: "A veure quan surts a córrer amb mi." A córrer jo? Mai havia anat a córrer més de 15 minuts. Així que quan m'hi vaig posar em vaig proposar córrer aquells 15 minuts. Van ser molt durs i molt dies després encara tenia "agulletes". Vaig anar escoltant els consells del meu amic i els 15 minuts es van convertir en trenta i després en 40 i en 50. Ara ja estava preparat per anar amb el grup de running del gimnàs, on un magnífic monitor em va fer trobar-li gust a això de córrer. També vaig fer bon amics i vaig anar a curses populars arreu de la província. Primer van ser 10 quilòmetres, després mitges maratons fins a arribar a la Marató de Barcelona, on vaig passar un esplèndid cap de setmana amb la família i amics. El diumenge al matí vaig a acabar la Marató de Barcelona en 3 hores i 47 minuts amb el meu amic César, el culpable que ara corri jo també. Gràcies, maratonià.

El culpable de tot i jo.

Una mica més endavant vag començar a interessar-me per les curses de triatló, ja que al gimnàs hi havia tot un seguit de gent que em va animar a fer-ne. Això de la bici també va ser molt dur i encara ho és ara. Però amb constància i convicció i una mica d'atreviment vaig fer la meva primera triatló esprint a Casp. Després van vindre unes quantes curses esprint, com Tarragona,Vilanova i la Geltrú, Barcelona... Finalment, vaig passar a fer triatlons olímpiques com Gavà, Tarragona... i fins ara, quan sumo tres anys fent mitja distància Monegres, Balaguer, Lleida,Terres de l'Ebre, Logronyo. Aquest últim any ha estat molt productiu pel que fa a curses i millora de l'estat físic i tot gràcies a la meva entrenadora, Eva Ledesma, i el seu grup d'entrenament tri-440.
Espero que siguin unes quantes més i us animo a tots a seguir els meus passos. Si ho faig jo, també ho podeu fer vosaltres, i recordeu que primer heu d'assolir una mica de base física.

HO SENTO, PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR.

A  continuació, us presento una carta als organitzadors de la triatló de Logronyo. També us convido  que deixeu els vostres comentaris sobre el tema en aquest blog. Gràcies.

"Buen día tengan, señores organizadores del triatlón de Logroño, pues yo el pasado domingo día 7 de septiembre no lo tuve. Fui uno de los 220 participantes de la triatlón doble olímpica que se apuntó unos meses atrás con la ilusión que todo ello conlleva: meses de preparación, una agenda de entrenamientos del triatleta popular, que tenemos que compaginar con trabajo i familia, y como he dicho mucha ilusión.
El precio es razonable si nos ponemos a analizar el abuso de precios de los últimos años, pero uno paga por ciertas comodidades que se presentan en una carrera de este tipo.
Es imperdonable que el sector de bicicleta esté abierto al tráfico. Es imperdonable que el atleta que va con una bicicleta tipo cabra se encuentre con grupos de ciclistas de la carrera olímpica. Es incompatible, señores organizadores, porque un grupo de ciclistas en pelotón pueden ir más rápidos que un solo ciclista en bicicleta tipo cabra i al adelantar al ciclista pueden sorprender a éste. Es que no saben dónde tienen los frenos? Sus manos están en el acople donde no hay frenos (el ciclista con cabra siempre tiene que adelantarse a los acontecimientos), cualquier imprevisto lo puede llevar al suelo i un pelotón veloz de ciclistas en competición es peligroso.
Como no tener vigilancia en algún stop de dirección a izquierdas i derechas, si viene un coche puedo ir al suelo en el mejor de los casos. Imperdonable es que no señalizen badenes mucho más peligrosos que el muy mencionado por ustedes en Nalda. Por eso hubo dos hospitalizados. Que no vamos a la guerra, como esa música que nos pusieron que parecía que íbamos a la guillotina, vamos a disfrutar de este maravilloso deporte.
Es imperdonable que pongan un único avituallamiento en el kilómetro 40 de la carrera a bici (y sin bidones), con el calor que hacía. Después pasa lo que pasa. Algunos participantes no pudieron tener un buen sabor de boca de su carrera, pues tuvieron que abandonar y alguna lipotimia hubo por allí.
Me parece a mi que con unos 800 participantes y los sponsors que tenían hubieran podido dar algo más, como esa camiseta para ir a dormir que nos dieron (en cualquier popular de pueblo te dan una camiseta un poco mas técnica, no?) Espero no equivocarme, pero un ayuntamiento detrás con sus  subvenciones como capital europea del deporte como sponsor, una bebida energética, una revista de difusión estatal y un gigante del motor como es Mercedes-Benz nos hubieran podido mimar un poco más, ya que estas carreras se pueden hacer gracias a la gente com yo, que es el triatleta popular.
Un consejo, déjense de anuncios promocionales pedantes con coches de alta gama y organicen una carrera más segura o, si no puede ser, háganla más corta o no la organicen.
Resumiendo, si un triatleta paga una inscripción es para tener una carrera segura con carreteras cerradas al tráfico, ya nos jugamos la vida cada domingo entrenando bajo nuestra responsabilidad, no la suya.
Espero que esta crítica sea constuctiva para sus intereses i los intereses de futuros organizadores de estas competiciones. Saludos del triatleta de pacotilla que quedó el sexto por la cola."


"HO SENTO, PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR"

Cap de setmana a Logronyo i triatletes per sucar-hi pa.

Cap de setmana estrany des del punt de vista del triatleta per sucar-hi pa, que és aquell que si s'entrena de debò, segueix una alimentació específica i, a més a més, guanya o queda entre els deu primers. Fins i tot ha estat estrany per a mi. La triatló de Logronyo no ha estat una de les millors

Les bicis dormint amb nosaltres.

Aquesta vegada el dorsal esta ven ficat.

Recollida de dorsals.

 triatlons que he fet. Si ho penso bé, la pitjor. Per la mala organització i perquè era molt perillosa.
Jo he fet honor al triatleta de pa sucat amb oli i he quedat el sisè per la cua, però al contrari del que podeu pensar, estimats lectors, ha estat un bon resultat per a mi ja que aquest era l'objectiu: acabar, A més a més, s'ha retirat molta gent a la cursa. La gent s'ha retirat segons els seus interessos, uns perquè no arribaven a assolir la marca que volien, uns altres per accident amb la bici (desitjo una recuperació ràpida al company del Triatló Lleida Pablo S.), uns altres han punxat i altres han sofert lipotímies per la forta calor, uns 33 Cº. Deixo una crònica d'una publicació digital de la Rioja que esmenta el que us dic, La Rioja.com.
També vull fer esment i donar ànims als meus companys d'entrenament que no van poder acabar la cursa, que són triatletes per sucar-hi pa: el P.P., T.P. i A.M.. Ànims, companys!! I felicitar el David M. (per la seva cinquena posició), el Juan V. per haver asssolit el seu objectiu i l'Eva R. (per la seva segona posició a la caregoria de fèmines), amb aquests sucaries tota una barra de pa. "Bravo!!"

Fet aquest petit resum de la triatló, vaig a fer la meva reflexió personal sobre el cap de setmana.

Finalitzant la temporada, madurant una nova idea.

Aquest cap de setmana finalitzo la temporada de curses de triatló amb trenta setmanes d'entrenament planificades on he realitzat tres curses de llarga distància. Que són al voltant d'uns 1.900-3.000 metres nedant, 80-90 quilòmetres amb bicicleta de carretera i 15-21 quilòmetres corrent.
Sóc un triatleta de pacotilla, això vol dir que sempre em veuràs a la part final de la classificació.
Aquest cap de setmana realitzaré la cursa de "Logroño triatlón" www.triatlondelogrono.com/i finalitzaré així una temporada excel·lent per als meus objectius, que són, com sempre, finalitzar les curses i punt. Un glober, un triatleta de pacotilla. Encara que sense nosaltres no es podria fer cap cursa.
Nosaltres som els clients d'un

Aquí teniu un exemple de triatleta de pacotilla, tinc el dorsal al revés.

negoci on els profesionals guanyen i nosaltres els paguem la logística de la cursa.

Afegeix la llegenda