El Bernat, els Joseps i Mr. E. De gran vull ser com ells.

L'altre dia era al gimnàs, vaig mirar per la finestra i els vaig veure. Quasi tots em porten més de deu anys i, tot i això, són uns excel·lents triatletes. Com li foten a la bici! A fora, al carrer, estàvem a quaranta graus i, malgrat tot, es disposaven a fer un dels últims entrenaments de la preparació per a l'ironman de Zuric que es disputarà diumenge.
Encara recordo la invitació que em van fer al setembre per acompanyar-los en aquest meravellós repte. Per raons diverses no vaig acceptar la invitació. Des del setembre que preparen l'Ironman i no només això, sinó que tenen tota la infraestructura solucionada des de llavors. Tota la colla s'endú la família i les bicis amb un autocar que els portarà a Zuric. Evidenment, el tema del dormir el tenen solucionat des de fa dies. Això és organització.
Tot l'hivern que s'entrenen. Algun dia els he acompanyat a la bici i sempre he anat "apurat" amb el ganxo. A les sèries de cursa a peu, evidentment anaven al davant.

Sempre han portat l'entrenament que els tocava dia a dia. Molts dilluns els veia corrent i després anaven a nedar.

Molts han seguit l'entrenament de la nostra entrenadora Eva Ledesma al grup tri-440.com i la seva perseverança els ha portat a les portes d'aquesta gran fita. Dins del grup han destacat per la seva humanitat i gran cor. Podríem dir que són uns veterans entranyables (amb carinyo ho dic). No crec que ningú en tingui cap queixa, d'ells.
Aquests últims dies ens hem assabentat que el projecte sera solidari i que recolliran diners per a la recerca biomèdica de Lleida. Està calculat que recolliran uns tres mil euros en la modalitat de diners a canvi de quilòmetre recorregut, i en són molts.
Aqui teniu un vídeo explicatiu sobre el projecte solidari. QUINS PAIOS! JO DE GRAN VULL SER COM ELLS!! MOLTA SORT!!!

Què faig jo aqui?!

Què faig aquí?! Quantes vegades hem pensat això als primers metres en el tram de natació, i encara més quan rebem algun cop inesperat a la sortida. Quins nervis! Però després pensem que som triatletes i continuem endavant. Estem motivats. La motivació és un factor molt important per a la preparació mental positiva que necessitem per entrenar-nos amb garanties i anar millorant a poc a poc per assolir els nostres objectius.
Corrent tothom em passa, que dolent que sóc amb la bici, per què m'entreno per nedar si només perdré tres minuts? Tots aquests pensaments evidentment són negatius per als nostres interessos i els hem d'esborrar dels nostres pensaments. Si anem entrenant-nos, sempre anem millorant i hem de ser realistes d'anar concebent aquesta millora i confiar en nosaltres mateixos.
Aquest treball és de formigueta. I mes a mes, i fins i tot any rere any anem millorant, ja que són moltes coses les que hem de millorar. Ningú és perfecte, fins i tot els que guanyen curses tenen les seves mancançes. Un exemple ben clar és el de la natació, on no serveixen de res els típics entrenaments de fer metres i metres a la piscina si no tenim en compte la tècnica per a la millora de la nostra natació amb bones sessions d'entrenaments de qualitat. No em digueu que no us heu trobat un paio a la piscina fent metres i metres sense parar. Quin mareig pobre tio donant voltes a un cub ple d'aigua amb clor.
No sempre estem al 100% però sí que podem donar el 100% quan estem al 80%. Crec que aquesta és l'actitud i si tenim un bon dia en cursa segur que donarem el 100% perquè ja ho hem entrenat. No haurà guanyat només el campió de la cursa, també haurem guanyat nosaltres al donar-ho tot a la cursa i estarem satisfets.
Que se n'ha fet d'aquell que es queixa al nedar i s'esfondra al tram de bici i no ataca els ports, i al córrer creu que tothom el passa. Doncs segurament assolirà els seus objectius però no quedara del tot satisfet. Entre nosaltres, jo era un d'ells i ara estic intentant canviar la meva mentalitat envers els entrenaments i donar-ho tot amb una ment sempre positiva. I amb molta paciència, les millores aniran sortint a poc a poc. Crec que pensar que com més t'entrenes més avances no és gaire encertat. En canvi, entrenar-se intel·ligentment sí que ho és. El bon triatleta i sempre guanyador és aquell que ho dóna tot i penseu que de vegades el guanyador de la cursa no ho dóna tot.
Tot això fa que ens anem coneixen interiorment a poc a poc i que també anem creixent envers totes les altres facetes de la vida.
Per això m'apassiona tant aquest esport.
Triatló és vida.

Sempre podreu parlar de triatló amb una cervesa a la mà

Suposo que som gent activa, els que practiquem aquest esport que és el triatló, ja que no hi ha diumenge que no sortim a entrenar-nos o a competir. Una vegada a casa, què fem? Hi ha molt a fer a casa, però segur que hi ha un moment del dia en què pensem a anar a mirar l'ordinador o l'smartphone els resultats de la cursa que hem fet al matí. Bé, nois, això està dins de la normalitat i pensem en nosaltres. Sempre es diu que som una mica egoistes i que només pensem en nosaltres. Però també pensem en els altres. Sobretot en els companys que també han estat competint i ens interesem per les seves millores. Hem compartit massa entrenaments, patiments i millores per fer cas omís dels seus progressos a les curses. I per això estem a casa esperant un missatge de whatsapp o una foto en una xarxa social per felicitar i donar ànims als nostres companys d'entrenament, perquè sabem que serà un petit gra de sorra que els farà continuar millorant en els seus entrenaments i la seva autoestima, ja que tots sabem que és molt important per a nosaltres per enfrontar-ho tot amb positivitat.
Doncs sí, nois i noies, formar part d'un grup i anar ajudant-nos els uns als altres és una manera d'anar més enllà i afrontar amb més ganes els entrenaments i aquells projectes que se'ns presenten durant la temporada.

Fins i tot encarem la temporada pensant en el grup i anem o no a una cursa depenent del nombre de companys que hi estan inscrits. Tots sabem que és més divertit anar amb companys. Competim junts i després fem petar la xerrada comentant la jugada al voltant de la cursa. I amb una mica de sort anirem a fer una cerveseta en bona companyia, ja que tot i ser de generacions diferents ens entenem molt bé perquè tenim un interès comú: parlar de triatló amb una cervesa a la mà. Encara recordo alguna cursa amb un tirador de cervesa perquè els atletes puguin "omplir el dipòsit" i celebrar l'esforç fet a la cursa. En el meu cas, sempre ha caigut una cervesa després d'una half amb algun bon amic de      curses.
Doncs us convido a tots que practiqueu i entreneu aquest esport en grup, ja sigui un gimnàs, un club o un grup d'amics. Tot serà més fàcil i sempre tindreu algú amb qui anar a fer una cervesa.