El Bernat, els Joseps i Mr. E. De gran vull ser com ells.

L'altre dia era al gimnàs, vaig mirar per la finestra i els vaig veure. Quasi tots em porten més de deu anys i, tot i això, són uns excel·lents triatletes. Com li foten a la bici! A fora, al carrer, estàvem a quaranta graus i, malgrat tot, es disposaven a fer un dels últims entrenaments de la preparació per a l'ironman de Zuric que es disputarà diumenge.
Encara recordo la invitació que em van fer al setembre per acompanyar-los en aquest meravellós repte. Per raons diverses no vaig acceptar la invitació. Des del setembre que preparen l'Ironman i no només això, sinó que tenen tota la infraestructura solucionada des de llavors. Tota la colla s'endú la família i les bicis amb un autocar que els portarà a Zuric. Evidenment, el tema del dormir el tenen solucionat des de fa dies. Això és organització.
Tot l'hivern que s'entrenen. Algun dia els he acompanyat a la bici i sempre he anat "apurat" amb el ganxo. A les sèries de cursa a peu, evidentment anaven al davant.

Sempre han portat l'entrenament que els tocava dia a dia. Molts dilluns els veia corrent i després anaven a nedar.

Molts han seguit l'entrenament de la nostra entrenadora Eva Ledesma al grup tri-440.com i la seva perseverança els ha portat a les portes d'aquesta gran fita. Dins del grup han destacat per la seva humanitat i gran cor. Podríem dir que són uns veterans entranyables (amb carinyo ho dic). No crec que ningú en tingui cap queixa, d'ells.
Aquests últims dies ens hem assabentat que el projecte sera solidari i que recolliran diners per a la recerca biomèdica de Lleida. Està calculat que recolliran uns tres mil euros en la modalitat de diners a canvi de quilòmetre recorregut, i en són molts.
Aqui teniu un vídeo explicatiu sobre el projecte solidari. QUINS PAIOS! JO DE GRAN VULL SER COM ELLS!! MOLTA SORT!!!

Què faig jo aqui?!

Què faig aquí?! Quantes vegades hem pensat això als primers metres en el tram de natació, i encara més quan rebem algun cop inesperat a la sortida. Quins nervis! Però després pensem que som triatletes i continuem endavant. Estem motivats. La motivació és un factor molt important per a la preparació mental positiva que necessitem per entrenar-nos amb garanties i anar millorant a poc a poc per assolir els nostres objectius.
Corrent tothom em passa, que dolent que sóc amb la bici, per què m'entreno per nedar si només perdré tres minuts? Tots aquests pensaments evidentment són negatius per als nostres interessos i els hem d'esborrar dels nostres pensaments. Si anem entrenant-nos, sempre anem millorant i hem de ser realistes d'anar concebent aquesta millora i confiar en nosaltres mateixos.
Aquest treball és de formigueta. I mes a mes, i fins i tot any rere any anem millorant, ja que són moltes coses les que hem de millorar. Ningú és perfecte, fins i tot els que guanyen curses tenen les seves mancançes. Un exemple ben clar és el de la natació, on no serveixen de res els típics entrenaments de fer metres i metres a la piscina si no tenim en compte la tècnica per a la millora de la nostra natació amb bones sessions d'entrenaments de qualitat. No em digueu que no us heu trobat un paio a la piscina fent metres i metres sense parar. Quin mareig pobre tio donant voltes a un cub ple d'aigua amb clor.
No sempre estem al 100% però sí que podem donar el 100% quan estem al 80%. Crec que aquesta és l'actitud i si tenim un bon dia en cursa segur que donarem el 100% perquè ja ho hem entrenat. No haurà guanyat només el campió de la cursa, també haurem guanyat nosaltres al donar-ho tot a la cursa i estarem satisfets.
Que se n'ha fet d'aquell que es queixa al nedar i s'esfondra al tram de bici i no ataca els ports, i al córrer creu que tothom el passa. Doncs segurament assolirà els seus objectius però no quedara del tot satisfet. Entre nosaltres, jo era un d'ells i ara estic intentant canviar la meva mentalitat envers els entrenaments i donar-ho tot amb una ment sempre positiva. I amb molta paciència, les millores aniran sortint a poc a poc. Crec que pensar que com més t'entrenes més avances no és gaire encertat. En canvi, entrenar-se intel·ligentment sí que ho és. El bon triatleta i sempre guanyador és aquell que ho dóna tot i penseu que de vegades el guanyador de la cursa no ho dóna tot.
Tot això fa que ens anem coneixen interiorment a poc a poc i que també anem creixent envers totes les altres facetes de la vida.
Per això m'apassiona tant aquest esport.
Triatló és vida.

Sempre podreu parlar de triatló amb una cervesa a la mà

Suposo que som gent activa, els que practiquem aquest esport que és el triatló, ja que no hi ha diumenge que no sortim a entrenar-nos o a competir. Una vegada a casa, què fem? Hi ha molt a fer a casa, però segur que hi ha un moment del dia en què pensem a anar a mirar l'ordinador o l'smartphone els resultats de la cursa que hem fet al matí. Bé, nois, això està dins de la normalitat i pensem en nosaltres. Sempre es diu que som una mica egoistes i que només pensem en nosaltres. Però també pensem en els altres. Sobretot en els companys que també han estat competint i ens interesem per les seves millores. Hem compartit massa entrenaments, patiments i millores per fer cas omís dels seus progressos a les curses. I per això estem a casa esperant un missatge de whatsapp o una foto en una xarxa social per felicitar i donar ànims als nostres companys d'entrenament, perquè sabem que serà un petit gra de sorra que els farà continuar millorant en els seus entrenaments i la seva autoestima, ja que tots sabem que és molt important per a nosaltres per enfrontar-ho tot amb positivitat.
Doncs sí, nois i noies, formar part d'un grup i anar ajudant-nos els uns als altres és una manera d'anar més enllà i afrontar amb més ganes els entrenaments i aquells projectes que se'ns presenten durant la temporada.

Fins i tot encarem la temporada pensant en el grup i anem o no a una cursa depenent del nombre de companys que hi estan inscrits. Tots sabem que és més divertit anar amb companys. Competim junts i després fem petar la xerrada comentant la jugada al voltant de la cursa. I amb una mica de sort anirem a fer una cerveseta en bona companyia, ja que tot i ser de generacions diferents ens entenem molt bé perquè tenim un interès comú: parlar de triatló amb una cervesa a la mà. Encara recordo alguna cursa amb un tirador de cervesa perquè els atletes puguin "omplir el dipòsit" i celebrar l'esforç fet a la cursa. En el meu cas, sempre ha caigut una cervesa després d'una half amb algun bon amic de      curses.
Doncs us convido a tots que practiqueu i entreneu aquest esport en grup, ja sigui un gimnàs, un club o un grup d'amics. Tot serà més fàcil i sempre tindreu algú amb qui anar a fer una cervesa.

Que és el drop?

Fa uns dies em vaig adonar que tenia les sabatilles esportives a punt de trencar-se. En necessitava unes altres de noves. Fa dos anys vaig decidir-me per unes sabatilles minimalistes. L'adaptació va ser ràpida, però ja he corregut de valent des de llavors. Primer vaig informar-me sobre el tema. Fins i tot em vaig interessar pel llibre "Nascuts per córrer", del periodista Christopher MCDougall, on es fa una anàlisi excel·lent sobre aquest tema. El millor de tot és que em va convèncer.
Sabeu què és el drop? Doncs el drop és la diferència de gruix que hi ha entre la sola a la zona de suport del taló i la zona dels dits del peu. El calçat esportiu dissenyat per a corredors varia entre 0-2 mm, al calçat minimalista, i els 12 mm al calçat tradicional i amb molt amortiment. Entremig ens podem trobar les sabatilles mixtes, entre 4-8 mm, que són les que estan a mig camí entre el minimalisme i el calçat amb amortiment.
El minimalista defensa que tenim una posició del peu més natural i una major prospecció. Així, els diferente drops modificaran l'angle de les articulaciones del peu i el turmell i afectara la dinàmica de la resta del cos. Veiem els diferents drops:
-DROP 12 mm. Molt amortiment al taló, cosa que fa que el peu perdi la prospecció natural. El peu tindrà més angle de caiguda i això afavorirà la pronació del peu i recolzarem el taló abans d'hora.
-DROP 8 mm. Ajuda a una tècnica de carrera més natural i afavoreix la cursa ràpida. El taló s'endarrereix i el primer suport és l'avantpeu.
-DROP 0 mm. La sola no té diferència de gruix entre el taló i la puntera del peu. No hi ha pronació. El peu recolzarà la puntera i requereix una bona tècnica de carrera. Però atenció, cal reforçar certes parts del cos, si no poden haver-hi lesions en tendons, com el d'Aquil·les, bessons, isquitiobials... És el meu cas. Arrossego una lessió al tendó d'Aquil·les esquerre des de fa un any, quan vaig intentar el drop 0. Així que el minimalisme ha pogut amb mi. Ara confiaré en la tecnologia i en els molts i molts anys d'estudis de les marques esportives envers la bona salut dels seus clients perquè comprin una vegada i una altra vegada els seus productes. Al client se l'ha de tindre content.
Fem cas a la mare natura, que sempre s'ha dit que és molt sàvia, i correm amb la mecànica que
ens ha donat o fem cas a l'evolució humana i a la tecnologia, que sempre ens ha donat avenços per  mirar sempre més enllà. La polèmica està servida. Cadascú que en tregui les seves conclusions. Però alerta, fa quatre dies que corro amb la tecnologia i no em fa mal el tendó d'Aquil·les. Ara, això sí, amb un drop més baix del que és normal. VEUREM COM VA.

z

Sexe, triatló i d'altres

Fer esport desgasta, sobretot si tenim certa edat. No és el mateix que quan teníem 18 anys i fèiem un partidet de futbol amb els amics. A la nit a caçar (mascles o femelles, segons les preferències) i si hi havia sort, a rendir. Ara ens aixequem d'hora, treballem, ens entrenem... i la gran majoria ens  entreguem a l'hora d'entrenar-nos. Llavors arriba la nit. Atenem els fills, anem a fer la compra i fem alguna feina de casa. Si estem cansats i la falta de desig sexual s'incrementa és que estem SOBREENTRENATS. Es diu que tindre falta de desig sexual és una alarma de sobreentrenament, però també n'hi ha altres de molt importants que no hem d'ignorar.
Crec sincerament que el primer que s'hauria de fer és una analítica de sang en període de descans en el microcicle de l'entrenament. És millor no haver-se entrenat el dia anterior i no tindre cap indicatiu de malaltia.
Els glòbuls blancs son cèl·lules amb funcions defensives davant els bacteris i els virus. Els més importants són els limfòcits que ataquen directament les cèl·lules estranyes. Per tant, si tenim baixos els nivells de limfòcits és indicatiu d'un estat de malnutrició per dèficit de calories proteiques que s'associa a un mal funcionament del sistema immune. Per exemple, quan ens surten llagues bucals o herpes labials. És una alarma inequívoca que estem SOBREENTRENATS.
Els globuls vermells són els que transporten l'oxigen a totes les cèl·lules de l'organisme. A la seva estructura destaca l'hemoglobina, que és una proteïna que aporta ferro. Quan el nivell d'hemoglobina és baix tenim ANÈMIA. Aquesta encara s'accentua més en les dones a causa de la menstruació, l'embaràs o dietes vegetarianes. S'hauria de controlar els nivells d'hemoglobina i ferratina. També hauríem de controlar l'albúmina, que es presenta en un 60% del sèrum. Els nivells baixos ens indiquen estrès, SOBREENTRENAMENT, dietes extremes o malnutrició.
I no hauríem d'oblidar les transaminases, responsables de la transaminació dels aminoàcids amb glucosa en un exercici molt intens com el del triatló de llarga distància. Si l'enzima GOT és més alta que la GPT és que el organisme comença a degradar el múscul a l'utilitzar els aminoàcids com a font d'energia.
Cal tindre en compte aquests paràmetres per a una bona salut a l'hora de fer el que més ens agrada: entrenar el triatló i competir.

El costat fosc de la força.

Diumenge vaig anar a fer una volteta amb bici amb el meu amic Jordi. Van ser uns 54 quilòmetres en dues hores. No vam forçar gaire perquè anavem parlant tota l'estona. A mitja conversa va sorgir un tema interessant: La posició en la qual pedalem d'una manera eficient, la biomecànica envers la nostra bicicleta o cabra. Hi ha diverses teories que prometo explicar en el futur en aquest blog. Però un altre tema que em fa ballar el cap aquest últim any també va sorgir a la conversa. Com diu el meu amic David  M., a qui aprofito per felicitar per la seva tercera posició a la Half Empúria-Brava i li dono ànims perquè tingui una bona cursa a l'Ironman de Gandia, vam parlar dels tres puntals del costat fosc de la força al món del esportista popular. Aquests puntals són: el podòleg al qual vas a fer-te unes plantilles per córrer en una posició idònia, el fisioterapeuta per a les teves lesions i el nutricionista. És un "hobby", no som pas professionals d'això. Potser seria més interessant que ens féssim un reconeixement mèdic i una prova d'esforç. No dic que sigui interessant el costat obscur, però abans hauríem de saber que la nostra salut està en bones codicions per a la pràctica de l'esport. Un reconeixement mèdic, unes plantilles, un massatge de descàrrega i una bona nutrició per a la pràctica de l'esport són paràmetres que potser hauria de tenir en compte si tinc el pensament d'intentar aconseguir entrenar-me i fer una Ironman. Què en penseu?

El Jordi i el pa sucat.

El David es el de la aura sempre la porta al damunt,Kona és mes aprop.

Una vetllada esplèndida.

Dissabte passat va tenir lloc un esdeveniment que ens emociona una vegada a l'any a tots els amants d'aquest esport de resistència: el triatló de llarga distància, l'Ironman. En concret, l'Ironman de Hawaii (Kona), el campionat del món d'aquesta especialitat.
Passem ara a fer una mica d'història cronològica.
El 1978, John Collins va proposar fer tres modalitats per veure qui era el millor atleta. Es van proposar tres proves ja existents com la Waikiki Roughwater Swim en la natació (4 km), l'Around-Oahu Bike Race de ciclisme (180 km) i el Marathon of Honolulu al córrer (42 km 195 m) i combinar-les totes tres en un mateix dia. El guanyador seria considerat un "ironman", un home de ferro. Des de llavors és considerat el més antic i prestigiós del món, que es realitza el dissabte d'octubre més proper a la lluna plena. Actualment solen anar a la cursa entre 1.500 i 2.000 persones, que tenen fins a un màxim de 17 hores per realitzar la prova. I el guanyador s'endú 100.000 dòlars. Aquesta petita aposta entre "marines" nord-americans ara és un dels espectacles més nobles al món de l'esport. Evidentment, vaig ser un dels molts aficionats que van seguir la prova.
El dissabte 11 d'octubre del 2014 a les 06.30 hora de Lleida ens vam reunir amb els companys del club triatló tri-4.40.com per sopar i veure l'Ironman de Kona. La prova va ser emocionant, des dels seus inicis a la platja de Kailua i, compartint impressions amb els companys que tants entrenaments hem fet junts, el que ho feia encara era més interessant.
També vam aprofitar per celebrar els dos anys d'edat del grup d'entrenament tri-4.40.
Aquí teniu un meravellós vídeo que explica el que fem i com de bé ens ho passem al club. DOS ANYS:VÍDEO
Pel que fa a la cursa després de una nedada amb una mica d'onatge  van començar a sortir de l'aigua els favorits. Kienle va donar la sorpresa i ja al sector de les dos rodes va sobrepassar Starkowitcs (que té el rècord del segment de ciclisme) i a partir d'aquest moment no va deixar el primer lloc. La marató va ser un camí cap al triomf de l'alemany, que va començar molt fort i va acabar conquerint la glòria a la meta. L'americà Ben Hoffman va ser segon i el també alemany Jan Frodeno va ser el tercer.
En categoria femenina va ser Mirinda Carfrae qui es va proclamar campiona del món per tercera vegada al superar Daniela Ryf (que debutava a la prova) als ultims quilòmetres de la marató. Aquí teniu el vídeo de l'instant de l'avançament 2014 kona Mirinda Carfrae passes Daniela Ryf.
Pel que fa al gallec Iván Raña, va quedar el 17è, el basc Eneko Llanos es va retirar i, malauradament, després d'una crisi de bloqueig a la mar, el català Víctor del Corral també va haver de plegar.
Faig un incís en el cas del Víctor, ja que encara que sembli un fracàs porta fent unes temporades excepcionals al món de la llarga distància i un mal dia el pot tenir qualsevol, com molts. Sobretot els que no som professionals i ho fem per tenir un "hobbie" i per divertir-nos. Aquí teniu la crònica del propi www.victordelcorral.com. Ànims Víctor, ets un dels catalans universals, encara que molts no n'estan assabentats.
Pel que fa a mi, us faré una pregunta: CREIEU QUE ESTIC CAPACITAT

PER FER UN IRONMAN?

PODEU DEIXAR LA VOSTRA OPINIÓ EN AQUEST BLOG.
GRÀCIES!! I PER MOLTS ANYS, TRI 4,40